Visita als encants nous

Aquest dimecres dia 30 d'octubre la sortida cultural va ser als Encants Nous, estan molt aprop d'on estaven fins ara però no s'assemblen en res.

El recinte és molt gran i hi ha tot tipus de tendes, a la part d'avall es conserven els venedors d'antigalles i coses rares i a les parts més amunt hi han tendes normals, parades de "mercadillo" i fins i tot uns quants locals per fer un àpat.

Feliz 1 de noviembre

Este fin de semana se celebra la festividad del día 1 de noviembre dedicada a las personas fallecidas y al terror, llamada Todos los Santos, Halloween, Día de los muertos o de otras maneras según la cultura y el país, y donde son tradicionales las visitas a las tumbas de los seres queridos, los panellets, las castañas, las calabazas con mirada siniestra, todo tipo de representaciones de esqueletos, los disfraces de terror o la representación del Tenorio. Si la celebráis de alguna manera, que lo paséis bien (o mal según se mire), os recuerdo que el jueves el Club celebra un Castaween (castañada+Halloween) en colaboración con La oreneta por si os apetece acudir.

Filmoteca: El viatge a la felicitat de la mare Krausens

        

Ya que el viernes no hay sesión de cine en el Club por la festividad de Todos los Santos, proponemos ir a la Filmoteca a las 17 h a ver una película alemana de 1929, El viatge a la felicitat de la mare Krausens. No tengo demasiadas referencias de ella ni conozco a su director, Phil Jutzi. Las referencias del filme me dicen que pertenece al "cine proletario" hecho en la República alemana de Weimar en el periodo de entreguerras anterior al nazismo (lo conozco bastante menos que el expresionista de su época y el cine musical nazi posterior), y que es un drama que cuenta la historia de una mujer que vive con sus dos hijos, y que tiene como huéspedes a un ladrón, una prostituta y su hijo. Espero que os guste a los socios que acudáis a verla.

Radio Matí positiu 28-10-2013 Programa n:141

Es un programa fet per usuaris del club Pol Positiu en el que es parla de receptes de cuina, hi ha noticies varies, fem una xerradura entre tots i es llegeix algún conte curt.Desitjem que us agradi.

A RITME DE JAZZ I BLUES

Hola! salutacions a tots els que seguiu aquest apartat del nostre gran blog del pol+.Avui retornant als vells temps m'agradatia parlar del swing, el swing es una varietat del jazz, que amb un petit retoc al ritme tradicional, la música es torna més alegre, més enèrgica i més predisposada per a que els instrumentistes es puguin lluir.
Per començar escoltem una cançó mítica de la història del swing, ja veureu com se us mouen els peus tot sols.

Aquest tema compost pel clarinetista i director d'orquestra Benny Goodman va ser, junt amb molt d'altres de l'època els que van donar inici a l'era del swing. En un concert donat al Carnegie Hall l'any 1937 l clarinetista es va guanyar el sobrenom del "Rey del Swing".

Molts músics van formar part del naixement d'aquest estil, aportant tècnica, enginy, sentiment i molt de talent. Per anomenar uns pocs podríem parlar de Louis Amstrong, Bix Beiderbecke, Fletcher Henderson, Earl Hines, Duke Ellington i un grapat més que entre els anys 1925 i 1939 van fer grans obres com "I Cried For You" de Billie Holiday ja  que dins de la història del swing també van destacar, i molt, dones com Ella Fitzgerald, Peggy Lee, Doris Day i d'altres.

Tots aquests músics i aquestes cantants van formar part del moviment jazzístic de l'època i van saber-se adaptar a las corrents que més agradaven al públic com és el cas del swing. Qui no ha sentit el famos "In The Mood" de Glen Miller?

El vall va ser part important, es va crear una forma nova de moures, a les pistes de vall de mica en mica els passos de vall que la gent anava imporvisant de forma espotànea i sense adonar-se anaven marcant història fins arribar als nostres dies on encara es conserven les formes i tècniques primerices.

I per acabar de parlar del swing una cançó, "Swing Brother, Swing" interpretada per la cantant Billie Holiday i el pianista i director Count Basie, és a dir, dos dels grans, amb molt de sentiment espero que us agradi.

 

I ara farem un petit recorregut fotogràfic dedicat a les bandes que van arribar a tindre un cert nom, els noms provablement ens siguin desconeguts però, les formes i els escenaris ens poden donar una idea de com era estar davant de gent que sense estudis(la majoria) divertien i meravellaven el públic.

 

Aquesta pintoresca fotografia ens mostra la Scott's Symphonic Syncopators, d'esquerra a dreta, en plena acció, podem veure a Lloyd Scott(bateria), Earl Horne(trombón), Gus McClung(trompeta), Don Frye (piano),Dave Wilborn(banjo), Buddy Burton(violín), Cecil Scott(cañas). Formada cap al 1920 per als germans Scott(bateria i canyes). Van rodar per Harlem i voltants, va afegir més músics a la formació, van canviar de nom i van gravar un disc l'any 1927. A partir d'aquí van influir en la banda molts aspectes, Lloyd Scott va deixar de tocar i es va centrar en la gestió de la banda, van tornar a canviar de nom. Molts van ser els músics que en forma de col·laboració o formant part íntegra de la banda van contribuir a augmentar l'èxit d'aquesta formació. !929 va ser l'any en què van tornar a ficar-se a l'estudi per tornar a gravar i a principis de 1930 la banda es va dissoldre.

Aquesta és la The Reliance Brass Band del 1910, tot i que la fotografia no té una qualitat excepcional, d'esquerra a dreta podem intuir a Manuel Mello (trompeta), Yellow Núñez(clarinet), Leonce Mello (trombó), Jack Papa Laine (sentat), Baby Laine (trompeta), Clink Martin (trombó) i Tim Harris (bateria).

Papa Jack Laine, un dels primers músics blancs en tocar jazz, va ser el formador d'aquesta banda, sabia tocar la bateria i el saxo i al seu costat van esser grans músics, la majoria blancs, la majoria els primers blancs del jazz.

Aquesta orquestra, la Fletcher Henderson & his Orchesta va ser una gran formació, sempre dirigida per Fletcher Henderson va aconseguir que músics de la talla de Louis Amstrong formessin part, per més tard passar a la història. L'any 1927 va gravar un disc, pioners del swing amb aquest treball van ser escrits en el llibre dels 100 millors discs de jazz.

Foto del 1929, Noble Sissle and his Orchestra, d'esquerra a dreta: Clifton Davis, Demas Dean, James Reevy, Juice Wilson, Henry Edwards, Jesse Balitmore, Noble Sissle,Llyod Pinckney, Warren Harris, Rudy Jackson, William Roseman, Ramon Usera i Buster Bailey. Amb aquest nom van gravar una quantitad important de discos.

I ara posarem uns vídeos de l'època, i us deixaré el títol i l'autor d'alguns altres per que us entretingueu vuscant-los.

Per començar Noble Sissle amb un tema on el so del pur jazz és carismàtic, alegre i genial.

I aquest és un tema de Fletcher Henderson gravat el 24 de novembre de 1924 i on podem escoltar el nostre amic Louis Amstrong (aquest home estava en tot..), el tema és més lent però també està carregat d'ambient i caliu jazzístic, heu de pensar que això és el naixement d'un estil de música.

Es diu que l'any 1920 i més concretament el 10 d'agost va néixer el blues, aquest mateix dia Mamie Smith gravava aquest tema "Crazy Blues.

I aquí us deixo el nom dels temes i l'artista que l'interpreta(pot ser que no sigui l'autor) , son temes molt coneguts dintre del món del jazz, ja que tot i la pila d'anys que fa que es van gravar, continuen fent de material didàctic pels nous músics d'avui en dia.

Summertime (Sidney Bichet, Herbie Hancock, Joni Mitchell).

Round' Midnight (Thelonious Monk, Miles Devis).

My favorite things (Sarah Vaughan).

All the things you are (Jerome Kern).

My Funny Valentine (Richard Rodgers and Lorenz Hart).

Bé dons, fins a la pròxima, salut i molt de ritme! 

 

 

Caminada positiva

Bon dia companys! aquest matí com cada dimecres hem realitzat el taller de caminada, jo a part de gaudir del passeig i de la companyia dels meus companys he aprofitat les vistes del nostre barri i he gravat aquest vídeo. Espero que us agradi, salud!

La pelicula del club. Take shelter

Este viernes, el Club proyecta Take shelter, filme de 2011 y segundo largometraje (el primero está inédito en España) de Jeff Nichols, director de la reciente Mud. Filme considerado por muchos de culto, he de advertir que no es de fácil entendimiento, en teoría es sobre un hombre normal que empieza hacer presentimientos sobre la llegada del fin del mundo, aunque teniendo en cuenta los antecedentes en su familia de enfermedad mental, nunca sabemos si lo que ve que a pasar es realmente premonitorio o solo fruto de su imaginación y de una enfermedad mental. El filme destaca por sus poderosas imágenes apocalípticas y por la interpretación del siempre inquietante Michael Shannon (hasta haciendo papeles positivos su mirada da miedo), acompañado por Jessica Chastain. Filme muy recomendable, aunque puede no gustar a todo el mundo.