Derribos Arias "En la guía, en el listín" (1983)

                                            

Arribats des de Donosti a Madrid, Derribos Arias son una rara avis dins el panorama musical de la Movida, amb un còctel extravagant de dadaïsme, postpunk, electrònica i krautrock. El seu líder, Poch (tot un personatge irrepetible dins la fauna de la Movida i considerat per alguns com el Syd Barret donostiarra), de fet va usar aquesta máscara de paio irónic, absurd i irreverent per protegir-se dels simptomes que començava a patir del Corea de Huntington ,una malaltia degenerativa hereditària i molt semblant al Parkinson que el va dur a la mort (ja en estat molt avançat) als 42 anys el 1997. Van editar uns quants singles i aquest únic elapé, on trobem aquesta cançó que dòna títol al grup. Després, Poch va editar un  parell de treballs en solitari fins que la malatia va fer que no pogués seguir tocant.

Almodòvar & McNamara "¡Cómo está el servicio... de señoras! (1983)

                                     

Vint anys abans de que el cineasta mantxec més universal guanyés dos Óscars, Pedro Almodóvar feia de les seves amb el seu company de petardeig, Fabio McNamara en el terreny musical de la Movida madrilenya. Primer va grabar les cançons "Gran Ganga" i "Suck It To Me" per a la banda sonora del seu segon film "Laberinto de Pasiones" el 1982 (on també hi apareixen actuant en escena). A l'any següent publiquen aquest elapé on donaven gala de les seves pintes de travestits kitsch i decadents, com un encreuament entre el funky sexy de Prince i el look d'estrellones com ara Divine.Aquest vídeo interpretant "Quiero ser mamá" (sobretot preneu atenció a la lletra) n'és una bona mostra.

Lauren Horta: salida 15 de junio

Este viernes toca la salida al cine Lauren Horta. Como siempre, sois libres de ver la película que queráis, aunque os aconsejaríamos que fueséis junto con algún compañer@, ver una película solo es un poco aburrido. Os dejo con las ocho películas que se pueden ver en primera sesión y un breve comentario sobre las mismas:

Acto de valor: Película americana de acción cuyo máxima originalidad es estar protagonizada por auténticos marines. Número uno en la taquilla USA hace unas semanas.

Horario: 16.10 h.

Blancanieves y la leyenda del cazador: Nueva adaptación del clásico cuento con un tono más oscuro y más efectos especiales. Protagonizada por Kristen Stewart y Charlize Theron.

Horario: 16.45 h.

Cuando te encuentre: Película romántica basada en una novela del conocido autor de bestsellers Nicholas Sparks. Protagonizada por Zac Efron.

Horario: 17.00 h.

Hysteria (lo siento, no he encontrado ni el cartel ni imágenes del filme): Comedia británica de época que narra la creación del consolador-vibrador para mujeres. Protagonizada por Maggie Gyllenhaal.

Horario: 16.00 h.

Intocable: Gran éxito del éxito francés. Narra la relación de amistad entre un tetrapléjico y su cuidador. Protagonizada por Omar Sy y François Cluzet.

Horario: 16.00 h.

Men in black 3: Nueva entrega de la famosa saga de ciencia-ficción protagonizada por Will Smith y Tommy Lee Jones, esta vez centrada en los viajes en el tiempo y acompañados por el actor Josh Brolin.

Horario: 16.10 h

MS1 máxima seguridad. Película francesa de ciencia-ficción producida por Luc Besson y protagonizada por Guy Pearce. Trancurre en una cárcel futurista.

Horario: 16.40 h.

Project X: Comedia gamberra a cargo de los responsables de Resacón en Las Vegas. Rodada en el sistema found footage (cámara en mano  como si fuese un falso documental) y con actores desconocidos.

Horario: 16.10 h.

Espero que os lo paséis bien con la película que escojáis, como véis hay mucha variedad.

Radio Matí positiu

A partir de ahora subiremos todos los programas de radio  Matí positiu, este es el primero.
El programa Matí positiu es un magazine matinal de radio que se emite en
Boca Radio 90.1 F.M. todos los lunes por la mañana de 11h a 12h. Este programa  de radio está realizado en su totalidad por socios del Club Social Pol Positiu de la Fundació els Tres Turons,




 

Kaka De Luxe "Kaka De Luxe" (1978)

                                                

Kaka De Luxe va ser, cronològicament parlant, el primer grup que definirà alló que seria anomenat, ja iniciats els 80 la Movida Madrileña. De fet era un col.lectiu músico-literari que en paraules d'Olvido Gara (=Alaska) "podia haver sigut una editorial de llibres com un grup musical" i que també van publicar algun fanzine que venien al Rastro madrileny. Es notaven, pel so descoordinat i caòtic, que no eren professionals, peró van ser els primers en fixar-se en tot alló que passava a Londres (el punk i la new wave) i a Nova York (Ramones, Blondie, el CBGB's,etc.).El 1978 editen el seu únic minielapé i cinc anys després es publiquen totes les seves grabacions incloïnt les maquetes sota el nom de "Las Maquetas Perdidas".De Kaka De Luxe, excepte el cantant Miguel Campoamor i el bateria (de qui no em sé ara el nom), els demés triomfarien amb els seus respectius grups durant els anys 80:Olvido Gara i Carlos Berlanga a Alaska y Los Pegamoides i Alaska y Dinarama, Enrique Sierra com a guitarrista de Radio Futura (malaradament va morir el passat mes de febrer) i Fernado Márquez "El Zurdo" amb Paraíso i després amb La Mode. El video que posem aquí és d'una actuació de reunió del grup el 1983 al programa La Edad de Oro, del segon canal de TVE. Com que no he trobat imatges del grup tocant "Pero qué público más tonto tengo", he posat aquesta altra cançó, "Rosario toca el pito".

Paraíso "Para Tí" (1980)

                                                                            
Aquest grup va sorgir després de la separació de Kaka De Luxe i només van publicar un single ("Para Ti / Estrella de la Radio" el 1980) i un extended play ("Makoki ep", el 1983). Carlos Berlanga (qui més tard seguiria amb Alaska als Pegamoides i a Dinarama) li va suggerir a Fernando Márquez "El Zurdo", fer una mena de grup musical per a les tendres ovelletes (=els nens petits), influenciat pel disc "Egyptian Reggae" de Jonathan Richman & the Modern Lovers. D'aquesta idea va sorgir Paraíso, format principalment per El Zurdo, Carlos Zancajo i Mario Gil. el 1980 graben el single, la cara A de la qual es convertirà en tot un himne de la Movida (la Revista Rockdelux la va votar el 1997 una de les 150 millors cançons del segle XX), però els concerts que organitzen són desastrosos a nivell de so com de l'organització mateixa, a part de que moltes vegades no arribaven a cobrar o cobraven poquíssim i fins i tot se'ls va considerar en aquell moment una banda antiquada, "hippy" (els van comparar amb Frank Zappa no se si en el bon sentit) i obsoleta. Márquez, Zancajo i Gil passen  a formar un nou grup que seria La Mode, amb la que grabarien molt més material i amb el que aconseguirien la reputació comercial y artística que no van poder obtenir a Paraíso. el video que hem posat pertany a una actuació de La Mode al programa La Edad de Oro, el 1983, on Márquez canta aquesta mítica cançó.

Los Modelos "Los Modelos" (1983)

                                                                          
Los Modelos van ser un grup madrileny sorgit durant els primers anys de la Movida a Madrid, cap al 1980.
De fet van ser un dels grups que van tocar a l'ara mític concert-homenatge a Canito (batería de Tos, mort en un accident de cotxe el dia d'Any Nou del 80 i que posteriorment passarien a dir-se Los Secretos) a la Escuela de Caminos de la capital, junt amb Alaska y Los Pegamoides, Nacha Pop, Mamá, Mermelada, etcètera. Se'ls va encasellar amb l'anomenat "pop babós", junt amb altres grups com Los Secretos, Nacha Pop o Mamá, degut a que practicaven un pop sentimental de temes mig-lents i melódics amb lletres que relataven enamoraments i posteriors desenganys amorosos de la juventut, per exemple. El 1981 graven el seu únic treball, un mini-elapé homònim que va trigar dos anys en veure la llum, quan la banda ja estava pràcticament finiquitada, amb cançons com "Noche de Luvia en Madrid" o "Tenemos que hablar otra vez". Afortunadament, el 2010 es va editar en cd "En Primer Plano", que completava totes les seves grabacions (el disc, maquetes i gravacions en viu).