Arribats des de Donosti a Madrid, Derribos Arias son una rara avis dins el panorama musical de la Movida, amb un còctel extravagant de dadaïsme, postpunk, electrònica i krautrock. El seu líder, Poch (tot un personatge irrepetible dins la fauna de la Movida i considerat per alguns com el Syd Barret donostiarra), de fet va usar aquesta máscara de paio irónic, absurd i irreverent per protegir-se dels simptomes que començava a patir del Corea de Huntington ,una malaltia degenerativa hereditària i molt semblant al Parkinson que el va dur a la mort (ja en estat molt avançat) als 42 anys el 1997. Van editar uns quants singles i aquest únic elapé, on trobem aquesta cançó que dòna títol al grup. Després, Poch va editar un parell de treballs en solitari fins que la malatia va fer que no pogués seguir tocant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario