Jaime Urrutia (veu i guitarra), Ferni Presas (baix) i Edi Clavo (bateria), van formar aquest grup el 1981. Urrutia havia tocat breument a Ejecutivos Agresivos junt amb Poch (qui després formaria Derribos Arias) i Carlos Entrena (qui seria líder de Décima Víctima), grup influenciat per l'ska britànic la cançó dels quals "Mari Pili" va ser la cançó de l'estiu de 1980. Van prendre el nom de la películ.la "El Gabinet del Doctor Caligari", film expresionista alemany dels anys 20. Jaime, Ferni i Edi es coneixien de la universitat. Influenciats pels grups afterpunk sinistres anglesos (com Joy Division i The Cure), van debutar el 81 a Rock-Ola i es van presentar com a un grup feixista (Jaime lamenta molt aquesta patacada però només volien provocar a lo Sid Vicious).Al 82, junt amb un altre grup, Parálisis Permanente, van crear la primera discogràfica independent del país, 3 Cipreses, per a publicar un single conjunt.El 83 abandonen aquest sinistrisme post-bèlic dels seus inicis i mostrant la seva passió per la tauromàquia (el pare d'Urrutia era crític de toros) publiquen el seu primer llarga durada "Que Dios reparta suerte".El 84 editen aquest minielapé, "Cuatro Rosas",que es converteix en un gran èxit, ja que va ser el primer disc publicat per una discogràfica independent que aconsegueix el disc d'or per les seves vendes (més de mig milió de còpies). A partir d'aquí la seva carrera ascendiex cap a l'èxit disc rera disc i firmant per una multinacional, sobretot amb els àlbums "Al Calor del Amor en un Bar" (1985), "Camino Soria" (1987) o "Privado" (1989). El grup va publicar el seu últim disc "Que no pare la música" el 1999 i Jaime Urrutia decideix desfer el grup iniciant una exitosa carrera en solitari amb "Patente de Corso" (2002). Al novembre vam poder veure al festival In-Èdit 2011 el documental biògrafic sobre Urrutia "La Fuerza de la Costumbre" i vaig tenir la ocasió de donar-li la mà a Jaime (al seu costat estava Ariel Rot).
No hay comentarios:
Publicar un comentario