D'aquí a uns dies, en la secció de cine del blog es parlarà amb més deteniment d'aquesta triple sessió de rock i cine. Aquests flms són tres títols dels més destacats llargmetratges de ficció que s'han fet fins ara en aquest encreuament tant especial del cine amb la música rock, a més de ser tots tres verdaders films de culte.
Començarem amb l'adaptació cinematogràfica que el director britànic Alan Parker va fer a l'any 1982 de l'exitós doble álbum conceptual "The Wall" que el grup anglès Pink Floyd va publicar el 1979 i que es va convertir en tot un èxit de vendes internacional. Parker va comptar amb la col.laboració musical dels membres d'aquest grup (especialment el llavors líder Roger Waters, qui pràcticament va composar totes les cançons del disc) i de l'ilustrador, caricaturista i dibuixant d'animació Gerald Scarffe (qui va dibuixar les il.lustracions del disc original i va fer les filmacions animades que es van projectar en la gira mundial de presentació d'aquest disc). La pel.licula tracta sobre una megaestrella del rock (de nom Pink), que arrosega els traumes més durs de la seva infància (la mort del seu pare militar en combat, el fet de crèixer tot sol amb la seva superprotectora mare, l'educació estricta i repressiva a l'escola per part dels professors) i això fa que cada cop més s'aïlli de tot el seu voltant (la seva dona, els seus milers de fans, el seu mànager, etc.) construïnt-se un mur (metafòricament parlant) que el protegeix d'aquest entorn hostil per a ell i del que no hi sortirà, segons sembla. El paper de Pink el va protagonitzar Bob Geldof (cantant del grup irlandès The Boomtown Rats, famosos per la seva cançó "I Don't Like Mondays" i qui seria mundialment famós per organitzar el 1985 el festival de rock benèfic més gran de la història, el Live Aid, contra la fam a Etiòpia).
Seguidament es projectarà "El Fantasma del Paraíso" ("Phantom of the Paradise), dirigida el 1974 pel nordamericà Brian De Palma,i que es com un encruament modern i en clau de rock del mite de Faust amb El Fantasma de l'Òpera. Winslow Leach, un compositor de cançons per a un grup de rock and roll vol publicar una gran cantata basada en aquest mite de Faust i vol convèncer a Swan, un despòtic i magnànim productor i amo d'un gran segell discogràfic (interpretat per Paul Williams, qui és l'autor real de les cançons d'aquest film musical) per a que li firmi un contracte discogràfic amb la condició de que les cançons de Leach només les interpreti exclusivament Phoenix, una jove cantant aspirant a estrella de qui Winslow s'enamora.
Finalment i com a clausura, es projectarà "The Rocky Horror Picture Show", pel.lícula dirigida el 1975 per Jim Sharman i protagonitzada per uns llavors poc coneguts aquí Tim Curry (en el paper del doctor Frank N Furter), Susan Sarandon (Janet), Barry Bostwick (Brad) i el cantant Meat Loaf (Eddie). Extraordinària barreja de música rock, cine de terror (Frankenstein), ciència ficció (ovnis i alienígenes) i deliri gai-travestí (de corsés, maquillatge mitges de reixeta, tacons d'agulla i sabates de plataforma), amb unes espectaculars i extraordinàries cançons compostes per Richard O'Brien (qui en aquí interpreta al majordom geperut Riff Raff). Una película que té nombrosos clubs de fans arreu del món i que fan que cada projecció en una sala gran de cine sigui vista amb tota una gran litúrgia feta per a ser gaudida en total companyia.
Uns deixem amb els trailers originals i uns videos d'aquests tres films espectaculars.
Trailer "Pink Floyd- The Wall (El Muro)"
Trailer "El Fantasma del Paraíso"
Pink Floyd: "Another Brick In The Wall Part 2"
"Goodbye Eddie" (El Fantasma del Paraíso)
"Faust" (El Fantasma del Paraíso)
"Science Fiction Double Feauture" (The Rocky Horror Picture Show)
"Time Warp" (The Rocky Horror Picture Show)
"Sweet Transvestite" (The Rocky Horror Picture Show)
No os puedo dejar solos: Error en la hora de comienzo (21 horas), error en la parada de metro (Zona Universitaria) y encima haciendo spoilers de El fantasma del paraiso (la referencia a un clásico de la literatura sobra puesto que es un giro sorpresa bien avanzada la película). Pues menos mal que me dijeron que redujese mis artículos de cine en este blog (evidentemente este artículo no lo ha escrito el que suele escribir sobre Phenomena en este blog, que soy yo, no suelo meter tanto la pata...). Un saludo, y esmeraros más.
ResponderEliminar