1.Dizzy Guillespie, el famós trompetista innovador i de gran talent, l'any 1960 quan per aleshores el racisme estava força present als Estats Units, doncs aquest home no se li va ocórrer altra cosa que presentar-se a la presidència, i tot i que avui en dia aquest fet és totalment normal en aquella època el president trompetista va ser tot un mite. I això no és tot, perquè també va fer les típiques promeses per guanyar-se el títol, un d'elles era que canviaria el nom de la casa blanca per a la de Blues House, també va proposar, i aquí sí que l'aguès encertat, la retirada de l'exèrcit a Vietnam, també va proposar coses coherents com l'abolició de la segregació que per aquells moments era legal.
Aquesta és una versió d'un tema molt conegut "Salt Peanuts" (cacauets salats), és molt divertida, a mi personalment m'agrada per la intensitat de el to còmic que té la cançó, vejam que us sembla.
Però d'estrafolàries encara en faria més. Va proposar facilitar que hi hagués un astronauta negre, el mateix d'abans, en aquella època era impossible però fins i tot ell mateix es va proposar com a voluntari.
Nombres sonats del jazz passarien a ocupar llocs importants, Miles Davis jefe de la CIA, Louis Amstrong cap d'agricultura, Ray Charles director de la Biblioteca del Congrés.
John Hendricks, de professió saxofonista, va compondre l'himne de la campanya i tampoc van faltar camisetes amb l'eslògan "Dizzy for President".
I tot i que al final va abandonar per falta d'ajut econòmic, quan li van preguntar perquè s'avia immers a la política, ell va dir "perquè Amèrica amb necessitava".
2. El primer cop que va sorgir la paraula jazz a la premsa va ser el 6 de març de 1913, aquell dia el San Francisco Bulletín va fer referencia a un equip de beisbol que deia "L'equip que quest matí ha causat furor a la nostra cuitat està compost pels membres més destacats de l'exèrcit. Els seus integrants entrenen a ritme de ragtime i jazz"
3. Una nit a Barcelona on tocava l'organista Lou Bennett, en començar l'actuació va adonar-se del fet que el seu instrument no estava molt fi i que li dificultava lejecusió de les peces a tocar.
Aleshores en un moment del concert vas dir "Disculpin, senyores i senyors, però amb veig obligat a interrumpre l'actuació. El jazz és com una dona, i quan l'òrga no funciona, val més deixar-ho pel dia vinent.
Aquest és un disc força curiós però alhora una joia.
4.A Sant Francisco per estrany que sembli hi ha la Iglésia Africana de Sant John Coltrane i, en un aparador que dona al carrer es pot veure la una imatge d'un saxofonista asegut en un tro, ja no com un sant sinó quasi com un deu.
5. Segons els experts el pitjor disc de jazz va ser el que va gravar Chet Baker l'any 1969. "Albert's House" és el títol del disc. Cal preguntar-se perquè un músic amb tant de talent va fer això i la resposta és que ho va fer per manca de diners i deprès de rebre una palliza relacionada amb gent de la droga.
6. Aquesta és una mica macabra però allà va, el dia que enterraven el saxofonista Lester Young, es diu que es va sentir a Billie Holiday que la pròxima seria ella, i així va ser.
7. També estan els errors geogràfics, això ho dic degut al fet que l'àlbum "Basie in London" va ser gravat a la ciutat sueca de Gothenburg, coses d'aquestes et deixen pensatiu jjaaj
I aquesta cançoneta tot i no pertànyer al disc he cregut adequada pel suposat apressi a London de Basie i per l'època de l'any en què estem. A gaudir!
8. També hi ha de molt sorprenents sobretot pels implicats; doncs hi havia un pianista i saxofonista, Billy Tipton, casat tres vegades dient a les seves dones que no podia tenir fills per una antiga ferida de guerra. Fins que el dia en què es va morir i les seves dones i els seus fills adoptats van descobrir que era una dona que es feia passar per home. :o
No hay comentarios:
Publicar un comentario