Demà dilluns 2 de juliol a les 11 h. dins el programa Matí Positiu, a la secció de música reprendrem de nou la secció del retrovisor, on demà i el proper dilluns 9 de juliol ho dedicarem al grup Toreros Muertos, el grup de pop que va liderar l'actor Pablo Carbonell durant els anys 80 i els principis dels 90, junt amb el gallec criat a Alemanya Federal Many Moure i l'argentí Guillermo Piccolini. Definit com a un grup d'entreteniment i convertit en supervenedor amb cançons humorístiques i escatològiques com "Mi agüita amarilla".Els Toreros Muertos van pertànyer a la darrera onada de grups que practiquen una revitalització del pop pel pop, amb una vena de provocació traduïda del punk i adaptats a la vella tradició espanyola de la broma pesada. Després de que Pablo Carbonell formés un duo humorístic de pallassos amb Pedro Reyes va conèixer als altres dos músics allí a Madrid i van formar el grup possant-se de nom un de suficientment provocatiu per cridar l'atenció. Cançons com "Mi agüita amarilla" o "Yo no me llamo Javier" aviat es van cantar a cor a tots els seus concerts i els va facilitar la grabació del seu primer àlbum "30 años de éxitos" on també jugaven clarament a la contra de moltes institucions musicals.
1 de julio de 2012
LOS TOREROS MUERTOS (1ª Part)
Demà dilluns 2 de juliol a les 11 h. dins el programa Matí Positiu, a la secció de música reprendrem de nou la secció del retrovisor, on demà i el proper dilluns 9 de juliol ho dedicarem al grup Toreros Muertos, el grup de pop que va liderar l'actor Pablo Carbonell durant els anys 80 i els principis dels 90, junt amb el gallec criat a Alemanya Federal Many Moure i l'argentí Guillermo Piccolini. Definit com a un grup d'entreteniment i convertit en supervenedor amb cançons humorístiques i escatològiques com "Mi agüita amarilla".Els Toreros Muertos van pertànyer a la darrera onada de grups que practiquen una revitalització del pop pel pop, amb una vena de provocació traduïda del punk i adaptats a la vella tradició espanyola de la broma pesada. Després de que Pablo Carbonell formés un duo humorístic de pallassos amb Pedro Reyes va conèixer als altres dos músics allí a Madrid i van formar el grup possant-se de nom un de suficientment provocatiu per cridar l'atenció. Cançons com "Mi agüita amarilla" o "Yo no me llamo Javier" aviat es van cantar a cor a tots els seus concerts i els va facilitar la grabació del seu primer àlbum "30 años de éxitos" on també jugaven clarament a la contra de moltes institucions musicals.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Cine Bosque 4-12-2024
Este miércoles haremos la habitual salida al Cine Bosque. Aquí tenéis la lista de películas que podéis ver en primera sesión, que disfrutéi...
-
En 1949, el director Frank Launder realizó The blue lagoon, titulada aquí La isla perdida. Protagonizada protagonizada por Jean Simmons, l...
-
9 semanas y media pasó de ser un fracaso comercial en EEUU a un gran éxito sorpresa en Europa. Nunca he acabado de entender su éxito, su e...
-
La relación entre cine y televisión es larga y estrecha. No son tantas las películas que han acabado siendo series (Fama, MASH las más des...
No hay comentarios:
Publicar un comentario