El dibuix del club social

El dibuix artístic m´agrada molt, però prefereixo més pintar que dedicar-me a veure quadres de grans pintors.
Abans els dibuixos que jo feia eren inferiors als que jo faig actualment.
El taller de pintura és el meu favorit, puix que em motiva i també em relaxa. Aquesta activitat em motiva i m´augmenta l'autoestima perquè veig que des de que vaig començar amb en Max he fet una millora important.
També és lògic que m' agrada pintar perquè puc riure i parlar amb els companys.
Tanmateix hi ha un inconvenient: nomès hi ha taller de pintura un dia a la setmana(una hora i mitja), i això és insuficient.
Els professionals de la salut mental diuen que pintar és terapeùtic. Quan dibuixes et concentres en el que fas i així no et menges el cap. A més el que fem serveix per fer-nos conèixer i relacionar-nos amb gent d´altres entitats.
De fet és normal que es facin coses, per exemple: murals, tota mena de dibuixets(nadales, pintures per a dates senyalades com el Carnestoltes).

el diario de ana frank

Bueno, con la película propuesta para esta semana, tengo un serio problema: hay varias versiones y no sé cual va a ser la proyectada.

De la célebre historia de la adolescente holandesa escondida con su familia para huir de los nazis, y que escribió un célebre diario que ya es un clásico del siglo XX, conozco al menos 3 versiones: la más célebre se rodó para cine en el año 59 dirigida por George Stevens en el declinar de su carrera y que supuso el primer Óscar para Shelley Winters; una versión más reciente para la televisión británica y una miniserie también británica (no recuerdo los actores de ninguna de éstas dos).

Ninguna de las tres versiones es redonda a pesar del prestigio de Stevens y de los 3 Óscars que ganó (a las otras dos se les nota mucho el origen televisivo), pero el interés de la historia real que cuenta es lo suficiente como para recomendaros la visión de la versión que veáis.

Un saludo.

La música com oci Josep Busquets

La música és una de les meves aficions preferides, com ja vaig explicar a un dels meus últims blogs. La música és per a mi com una mena de dutxa interior, és una manera de sentir emocions internes.
Quan he anat a fer karaoke a Tres Turons i a l´AREP m´he adonat que ens diverteix i ajuda a treure les emocions. De fet existeix la musicoteràpia, la qual cosa significa que és bona per a la gent que té problemes mentals.
Jo sóc una mica friki de la música, perquè m' agraden molts tipus de música i també sóc un busca ofertes. Ja fa bastants anys que compro música a varies tendes; primer comprava cassets, discos de vinil i lògicament ara em dedico a comprar CD's.
Actualment compro la majòria de música a una botiga anomenada GONG discos, farà uns tres anys que els hi compro, però aquesta tenda com ja fa temps que hi ha gent que es baixa la música d' internet o compra pirata, a més hi ha els MP3, això fa la competència a aquest tipus de negocis.
Tanmateix això no és exacte i he de dir que també comprava música al Corte Ingles, discos Castelló i a Open Cor.
El meu pare es baixa la música per l'ordinador i les meves nebodes fan el mateix, per exemple el YOUTUBE.
Les meves preferències són: la música clàssica, el rock, les bandes musicals d' alguna pel.lícula, per exemple els Borgia, la música sud-americana(Paulina Rubio, Gloria Estefan, Shakira).
També m' agrada la música country, alguns cantants catalans(Serrat, la Companyia Elèctrica d' Arma, Els Pets, etc), el pop espanyol (Mecano, ara la cantant té un grup propi que s´anomena Ana Torroja, la Oreja de Van Gogh).
Bé, espero que no sigui ni serà la única afició que tingui i pugui variar de tema, com per exemple em dediqui a la lectura i a llegir i practicar idiomes, que m´agrada molt parlar.

Aficions lúdiques 1

Aficions lúdiques 1
Quan era un infant ja tenia diversos hobbies , per exemple: el futbol, la lectura, la música i jugar a determinats jocs de taula. Aquestes aficions han anat evolucionant amb el temps i algunes han continuat i d´altres no. Actualment tinc altres coses que m´interessen i són noves.
Quan anava a l´escola tenia altres preferències semblants als meus amics i companys. Quan tenia uns 10 anys em vaig apuntar a un centre excursionista, també anava a una coral a cantar i vaig aprendre a tocar la flauta dolça.
Actualment tinc altres coses que em motiven i formen part del meu oci: la música, el turisme, anar a veure exposicions, el cinema, les oportunitats en coses vàries, el shopping, passejar per la muntanya o la ciutat, també m´agraden els minerals, les monedes, tinc els euros de tots els països europeus, darrerament van sortir els de Xipre, Eslovàquia i Malta.
Ara el meu espai lúdic i oci depèn una mica del club social i del servei de rehabilitació de Tres Turons. Però malgrat tot, també tinc la sort de tenir dos germans i una germana, que de tant en tant venen a casa nostra, amb els pares. A més tinc tres nebodes que són ja unes donetes i comencen a demostrar que ja no són unes nenes.
Tanmateix això no ho és tot, el meu oci està ocupat en altres coses: jugar a ping-pong a casa dels pares amb qui pugui ser, etc.

celda 211

El director español y anteriormente crítico Daniel Monzón había hecho hasta 2009 una serie de filmes interesantes (El corazón del guerrero, El robo más grande jamás contado, La caja Kovak) pero que habían pasado discretamente por la cartelera.

Eso cambió con el encargo de llevar al cine una novela carcelaria llamada Celda 211. Contó con la inestimable ayuda del guionista habitual de Alex de la Iglesia, Jorge Guerricaechevarría, para construir un guión casi perfecto de cine carcelario. Y tuvo la suerte de escoger dos protagonistas en estado de gracia, uno casi desconocido hasta aquel momento, el argentino Alberto Ammán. Y un Luis Tosar que compuso un memorable preso llamado Malamadre, sin duda uno de los personajes más destacados del cine español de los últimos años.

El resultado es una espléndida película de género insólita en el cine español. Y aunque tiene algunas discutibles decisiones de guión (la escena de la manifestación, con un policía descubriendo completamente el rostro tras cometer una barbaridad, resulta poco creible por ese gesto, y sin descubrir nada es una escena clave en el desarrollo del filme), el filme está muy bien rodado e interpretado. Arrasó con casi todos los premios el año pasado y fue un gran éxito de público. Muy recomendable

La informàtica actualment

La informàtica ja fa molt de temps que és molt important per a tothom.Actualment és bàsica en quasi totes les persones.,si no domines una mica la informàtica no pots fer cap feina.
Els ordinadors són unes màquines que treballen molt ràpid. ja fa molt de temps que han desaperagut les màquines d´escriure elèctriques i les manuals.
Les meves experiències amb la informàtica són aquestes: navegar per internet. enviar missatges electrònics, escoltar música amb els ordinadors que tenim a casa, jugar als escacs, veure pel.lícules que has baixat d´internet o veure algun DVD, escriure algun comentari d´algun llibre que he llegit.
Tot això que he comentat ho he vist a casa o a altres llocs, per exemple a les biblioteques.
Però hi ha coses, com per exemple la web-cam, el meu pare parla i veu la imatge de parents i amics, cosa que jo no he pogut posar en pràctica.

ERROR EN PROGRAMACION OCTUBRE!!

HOLA A TODOS!!

QUERÍA COMENTAROS QUE EN LA PRESENTACIÓN DE LA PROGRAMACIÓN DE OCTUBRE APARECE "SEPTIEMBRE"; NO HAGÁIS CASO, HA SIDO UN ERROR MIO AL GUARDARLA, SE ME OLVIDÓ CAMBIAR EL NOMBRE DEL MES OK!