La trompeta, un dels principals instruments en l'inici del jazz. Pioners d'aquest instrument com Miles Davis, Dizzy Guillespie, Louis Amstrong entre d'altres van elevar la tasca d'instrument militar a peça clau en l'evoluició del jazz.
Aquesta d'aquí és la més utilitzada en el món del jazz, és la trompeta en si bemoll,es poden tocar notes força agudes i greus, segons les habilitats del intèrpret pot ser tot un espectacle. També s'ha utilitzat al llarg del temps en gairebé tots els estils de música com el blues, la música clàssica, el skà, el funk....
Molt semblant a aquesta, per no dir igual en cuan a forma i utilització està la trompeta en do que potser s'ha mantingut més per Espanya i França.
Aquesta a mi m'agrada molt per que és molt bufona, és una trompeta pocket, sí una trompeta de butxaca, ideada per estudiants que han d'anar de classe a casa i casa al local, fàcil de portar i amb un registre més que suficient. En fi un recurs interessant a l'hora de trobar noves sonoritats.
I aquí tenim la trompeta de vares o també coneguda com a trombó soprano. Les notes que es poden tocar amb aquesta son gairebé les mateixes que les de la trompeta en si bemoll, l'us principal d'aquest instrument és fer de trampolí per arribar a tocar el trombó de vares que és més complet i professional.
Per descomptat que encara queden unes cuantes variacions més de la trompeta com la Piccolo utilitzada en la música barroca, la trompeta de Claus i alguna que s'em deu quedar porai.
I ara passem al calentet món del blues, m'agradaria parlar d'alguns intèrprets breument i posar una cançó per veure que u s sembla.
El primer Blind Blake (1890/1932), considerat pioner de l'estil Piedmont i apodat el rey de la guitarra ragtime, no cal dir que aquest és un blusero de pura zepa.
Aquest és el veritable so del bon blues, sentiment molt de sentiment, si senyor!
Per aquells temps també estava la indiscutible cantant de blues Bessie Smith, va dedicar prac- ticament tota la vida a la música i va arribar molt molt amunt.
L'ultim, Big Bill Bronzy, un pes pesat del génere, influencia i versionat per un nombre important de músics.
Bé i una més, una versió de Robert Johnson executada pels Cream, res a dir.
I això és tot, bona nit i jazz jazz jazz i blues blues blues..:)
No hay comentarios:
Publicar un comentario