 |
| Joao Gilberto |
La base rítmica i les progressions amòniques de la Bossa són exclusives, el ritme el porta la guitarra tocada amb els dits alhora que introdueix els acords, aquests patrons rítmics que du la guitarra també s'han fet amb pals de fusta o sovint tocant la baqueta amb l'aro de la bateria.
El fet és que per fer sonar la Bossa Nova tal com en realitat és, tan sols cal una guitarra clàssica amb cordes de nilon i un cantant, les lletres també van tenir la seva importància revolucionaria però molt subtilment.
El lloc on va tindre més èxit va ser a Brasil, llationoamérica, ven aviat, es va veure inundada i en el moment en què va arribar a Estats Units, músics com Stan Getz i Charlie Parquer van ser els encarregats de demostrar a la gent que allò també era jazz i ho van fer prou bé.
En aquest vídeo, tot i que només hi ha música, podem escoltar l'autèntica versió de "Chega de Soudade", tranquil·la, melosa, sentimental...
"Aguas de Março" un èxit de Tom Jobim i una gran interpretació junt amb Elis Regina.
La Bossa Nova per mi és una música amb molt de sentiment, amb el so calent de la guitarra, una veu despreocupada i una lletra, això últim no puc dir que en sàpiga però en resumits comptes un es pot transportar a llocs màgics dins de la seva ment escoltant una bona Bossa Nova, si teniu curiositat esolteu temes com: Antonio Carlos Jobim "Insensatez"
"Aquarela" Toquinho
"Desafinado" de Joao Gilberto
Me encanta Aguas de março (ya se sabe, me tira a paixao do verao, je, je). Curiosamente, la primera ocasión que tuve de oir esta canción no fue en la voz de un brasileño, sino en la garganta de un grande de la canción francesa recientemente fallecido, Georges Moustaki, que también la versionó.
ResponderEliminar