A RITME DE JAZZ I DE BLUES

Qué tal nois? coneixeu a Jaco Pastorius? va néixer als anys 50, es va caracteritzar per la seva innovació, constància i decisió. Tot i patir una greu lesió al canell va buscar-se la vida, va agafar un baix, li va treure els trastes i va adaptar la forma de la mà per tocar, tota una proesa, una de les vàries que se li atribueixen. Amb el seu nou instrument, un Fender Jazz Bass del 1962 aconseguia sons totalment innovadors alhora que la seva forma de tocar era també era molt virtuosa, es podria dir que va ser dels primers a portar aquest instrument fins a gairebé el límit de les seves possibilitats, tocava fent sentir el seu instrument com un més dels instruments solistes de la banda, es a dir, no és dedicava a fer notes greus per sota de la música, ell improvitzava el 90% del temps que durava la cançó, i ho feia prou bé. I si per això fos poc, també cal dir que era autodidacte.
Al 1974 va començar la seva aportació en gravacions, entre les quals sal podia sentir junt amb el ingeniós Pat Metheny. Va continuar gravant discos. Al 1976 va gravar el seu primer disc amb solitari titulat amb el seu nom, del qual es diu que és tot un referent del jazz o jazz fusió. Aquell mateix any va ingressar en una banda la qual ell admirava i amb anterioritat havia intentat formar part, era ni més ni menys que la
Weather Report i cinc van ser els discos que amb aquesta banda va gravar.

Per començar escoltarem del disc que porta el seu nom l'obra mestra de "Come on, come over", una cançó que tot i que conserva l'essència de la música negra, l'energia del baix i la barreja de ritmes es podria considerar jazz fusió funky marxós i "pegadis" jajjaja.

El seu somni de tocar amb la Weather Report també va donar els seus fruits i va ajudar a agrandarli l'ego. Birdland és un dels seus temes més coneguts, el seu estil no canvia, imperador i virtuós, va fer temes com aquest més comercial o bogeries com Punk Jazz.

Els seus solos van ser, potser, undels seus signes de la casa, per norma ell ja tocava la cançó en forma de solo de principi a fi, però quan realment feia un solo, el resultat era inesperat, rítmic, melòdic, espontani, ultravirtuós, el vídeo parla per si sol.

I sense deixa de banda el món del baix, ja que estem, parlarem d'un altre, si més no, tant o més virtuós d'aquest instrument. Victor Wooten, un noi de color, més jovenet que en Jaco i encara en actiu. Va començar a tocar de molt jovenet amb el suport de la seva família que no eren pocs i es va decantar cap al jazz, el jazz fusió i el funky

Aquest tema Victor toca amb la banda amb què més temps va estar, "Bela Fleck and The Flectones", decidir quin tipus de música toca és complicat, el fet és que la música que interpretaven temes i temes arribant a rebre varius galardons, quatre nominacions als Grami i un número u en llistes de jazz amb un dels seus àlbums. "Bla Fleck and The Flectones" mostren una forma molt fresca d'innovació i tecnicisme, la tècnica d'en Victor per exemple és una barreja de "slap" i moviments rapits dels dits de les dues mans. La peculiar formació de la banda ha anat variant a mesura del temps, el fet és que mai ha estat una banda típica instrumentalment parlant, han format part teclistes, clarinetistes, i de tot i com a dada ja final cal dir que el germà d'en Victor Roy "Future Man" Wooten s'ocupa de la part rítmica però no amb la bateria (oooooohhhhhhhhh!!!!) aquest home va crear un instrument, el "drumitar" una espècie de guitarra adaptada amb un sintetitzador i un munt de botonets que emet sons percussius.

El vídeo és d'imatge fixa però el tema s'escolta molt bé i val la pena, va ser gravat el 1992 i inclòs en el disc UFO Tofu.
I ara escoltarem el màxim nivell baixístic en un solo, toca totes les notes, no s'en deixa ni una ni una ni una. I no solsament això, també demostra la sensibilitat tocant passatges amb diferents ambientacions de forma..... no cal dir.

I per als que us agradin les fusions poderoses i innovadores obertes a tot, aquest divendres 8 de novembre la Bugge Wessltoft Ok World Ensemble. El líder de la banda Bugge Wessltot és un pianista que poc després de començar a tocar el piano ja va encaminar la seva carrera cap a l'anomenat Future Jazz o Nu Jazz. En aquest vídeo podem escoltar My Foolish Heart una cançó composta per Victor Young que era un compositor de música per a pel·lícules on, en alguns casos també va exercir d'actor

Però en aquest cop el podrem escoltar amb una formació on el predomini és la fusió, els sons percussius,guitarres flamenques i tot allò que sals acudeix, la veritat és que algunes d'aquestes   composicions són força difícils de clasificar, però tenen molt a aportar. El concert com ja he dit serà aquest divendres al Teatre Juventut de l'Hospitalet del LL. i el preu ronda prop dels 20 euros.

I això és tot per avui bona vida i molt de ritme.